Anar a la pàgina de continguts
Tu ets a

Un colombià aprèn català a Anglaterra

La primera vegada que vaig sentir parlar el català, ara ja fa molts anys, va ser al País de Gal.les. Sí, al País de Gal.les, qui ho diria, oi?. Sóc colombià i en aquell moment em trobava al Regne Unit on vaig arribar per acabar els meus estudis. Era la primera vegada que estava a Europa i tot em semblava estrany, diferent i fantàstic.

A part de conèixer molta gent de moltes nacionalitats vaig conèixer la que seria la meva dona anys més tard, una catalana. La primera vegada que vaig parlar amb ella em va dir que ella parlava català. –Català! Què és això?, li vaig preguntar (jo era molt jove i acabava d´arribar d´un altre continent). Em va estar explicant coses sobre la seva cultura, la gent, la llengua, els costums mentre jo l´escoltava atentament i sorprès de tot. A mida que passaven els dies cada vegada estava envoltat de més i més catalans. Vam fer un bon grup d´amics i entre ells sempre parlaven català. M´agradava escoltar-los i al final mig en broma sempre els deixava anar alguna expressió d´aquestes que fan servir ells com ara “déu ni do!”. Amb un any d´estar amb tots ells al final em parlaven català i jo els contestava en espanyol introduint algunes de les frases que ells sempre feien servir.

Doncs bé, com he dit abans, anys més tard ens vam casar i és clar em van entrar ganes de saber-ne més i més català i poder així compartir encara més amb ella. A Manchester, que és on vivim, és possible aprendre català a la universitat però els horaris no quadraven amb els meus així que em vaig decidir per l´autoaprenetatge i Internet. Vaig buscar pàgines web i en vaig trobar unes quantes de ben interessants amb exercicis autocorrectius, audicions i ràdio en directe. Intentava dedicar cada dia una hora i sobretot llegir, llegir molt i escoltar. Hi ha moltes publicacions a Internet que valen la pena. També vaig descobrir els fòrums i xats en català. Així que amb aquesta manera de comunicar i la lectura vaig aconseguir poder tenir petites converses amb la meva dona. Ah! i el cap de setmana sempre teníem la ràdio catalana de fons.

Després d´un any intensiu amb el català ja podia tenir una conversa normal amb qualsevol persona que parlés català. No va ser difícil, només ganes, paciència, dedicació i en el meu cas, molt d´amor.

[ Pujar ]
Segueix-nos a:
facebook Facebooktwitter Twitter